27S: Força suficient per saltar la valla?

Formatge electoral 27S (Imatge: TV3)

Formatge electoral 27S (Imatge: TV3)

Mandat per accelerar cap a la valla, guanyar espais de sobirania, si cal desobeint, però no pas per saltar-la. Les eleccions del 27S deixen com a clar guanyador l’independentisme; que no obstant, queda curt per forçar la ruptura. La no consecució d’una majoria de vots per part de JxSí i la CUP deixa coixa la legitimitat d’una DUI, sobretot de cares a l’exterior, però manté el procés independentista en marxa i amb més força que mai.

Aquest 27S l’independentisme ha estat l’indiscutible guanyador de les eleccions amb majoria absoluta d’escons i quasi la meitat dels sufragis (47,87%- 1.925.238 vots), en el que és el sostre més gran mai aconseguit pels partits partidaris de la secessió i la primera vegada que tenen majoria absoluta al Parlament amb un mandat independentista explícit. I tot això, en un context d’amenaces d’institucions polítiques i econòmiques, tupinada inacceptable en el vot exterior i campanya de la por centrada en sectors sensibles de la població, com els jubilats.

Trencament unilateral, legítim?

Però malgrat la victòria incontestable del Sí hi ha dubtes sobre si és prou folgada com per trencar unilateralment amb tot un Estat i els seus aparells en contra. Primer perquè sense una majoria de vots a favor d’un mandat clar i explícit de secessió, la legitimitat d’aquesta queda greument tocada; i després, perquè en una comunitat internacional i una UE reàcies a nous estats, una majoria en vots és clau per al reconeixement internacional. Sense ell, ets Xipre Nord.

Fent mirada enrere, en una dècada l’independentisme ha aconseguit marcar l’agenda política, guanyar el debat de les idees i passar de la irrellevància a quasi el 50% de la població, mantenint una mobilització sense precedents al carrer durant els darrers 4 anys. I tot això amb una gran pressió política i mediàtica hostil i acusacions molt greus contra el propi moviment i els seus líders.

L’independentisme atrau pocs nous votants

Però d’ençà del 9N el moviment ha perdut genuïnitat, ha sumat pocs nous adeptes i ha estat víctima dels càlculs electoralistes i personals dels partits polítics, que en alguns moments han sentit acusacions de segrestar i xantatjejar el procés polític en benefici propi.

L’independentisme qüestiona l’hegemonia política i com és lògic qui l’ha tinguda i la veu en risc vol retenir-la i qui no la té vol guanyar-la. Les lluites entre CDC i ERC post 9N han anat bàsicament d’això.

Aquest fet va destrempar l’independentisme en el període que va del 9N a l’11S i impedit l’articulació d’un relat que superés l’autoconsum i eixamplés espais. Després del Procés Participatiu es va dir que l’independentisme necessitava sumar uns 500.000 vots. Entre el novembre del 2014 i el setembre del 2015 n’ha sumat poc més de 63.400. Segons una enquesta d’Òmnium pre-27S Junts Pel Sí + CUP no era la proposta més engrescadora electoralment ni tampoc la que podria donar més sentit plebiscitari als comicis. Això sí, era la que posava menys en risc el poder de CDC.

La clau a mans de la CUP

El nou escenari polític ha deixat la clau de la governabilitat a la CUP que ja va advertir que tot i que no posaria condicions inassumibles, la vendria cara. Això, pot fer trontollar l’hegemonia de CDC identificada en la figura d’Artur Mas, esquerranitzar el procés i frenar el processisme. Tot això pot donar alicients a ERC i MES per qüestionar el lideratge de CDC en el context de lluita per l’hegemonia abans esmentat.

Ara bé, com ja va passar el 9N, el pre-27S i la gestació de JxSí la pressió mediàtica sobre la CUP perquè claudiqui en les seves exigències serà màxima. De si l’esquerra independentista aguanta i el relat que els culpabilitzarà qualla en dependrà la seva força. Junqueras, per exemple, va perdre el pols i va acabar cedint a la seva pretensió d’anar amb llistes separades per no quedar com el culpable del ‘no procés’.

Lectura esbiaixada

El 27S va deixar un independentisme desmesuradament optimista, un espanyolisme irresponsablement cec i una 3a via pro-referèndum incapaç de convèncer. L’independentisme corre el risc d’esdevenir processisme sinó obté més força i quedar estigmatitzat com a massa ‘folclòric’ o ‘nacionalista’ per obrir-se a població de tradició no catalanista; l’espanyolisme es pot trobar amb una DUI sense entendre perquè i la 3a Via no serà creïble mentre no sigui obertament sobiranista. És a dir, entengui que Catalunya és subjecte polític i per tant estigui disposada a desobeir l’Estat per forçar un referèndum.

El procés polític català ha entrat en una nova etapa: La d’acomular forces per saltar la valla o fer-hi una improbable porta per travessar-la.

Anuncis

6 pensaments a “27S: Força suficient per saltar la valla?

  1. Retroenllaç: #27S i #20D: La lectura sobiranista de Pablo Iglesias | VEU I VOT

  2. Retroenllaç: Els ensarronadors d’opinions, la CUP i les eleccions al març | VEU I VOT

  3. Retroenllaç: El dilema del presoner: Artur Mas President? | VEU I VOT

  4. Retroenllaç: 20D: El dubte de Hamlet | VEU I VOT

  5. Retroenllaç: #PressingCUP: Hegemonia i procés | VEU I VOT

  6. Retroenllaç: 27S: Força suficient per saltar la valla? | @xaviermt

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s