20D: El dubte de Hamlet

Foto: Juan J. Martínez / Wikimedia Commons

Foto: Juan J. Martínez / Wikimedia Commons

Ser o no ser, es debat l’intèrpret de Hamlet. I aquesta mateixa qüestió vital assalta l’independentisme en vistes al 20D.

En una partida d’escacs com la del procés independentista qualsevol moviment en fals pot ser nociu, i participar o no als comicis espanyols i sota quina forma es fa, pot tenir diferents lectures i conseqüències. En joc, 47 diputats, i per tant el secessionisme ha de pensar en una formula que no posi en risc el mandat del 27S i que al mateix temps mostri que el procés és viu i avança.

La via Claver: Rutpura Vs espai polític

De les diferents opcions que té l’independentisme el 20D l’anomenada Via Claver és la més abertzale. Aconseguir una abstenció massiva pot tenir un gran impacte internacional i no qüestiona el mandat del 27S però regala quota de pantalla i diputats a partits no independentistes en un moment en el qual el mandat del secessionisme per forçar la ruptura total és qüestionable i per tant li cal sumar més.

Si traslladéssim els resultats del 27S al 20D, Junts pel Sí (JxSí) guanyaria àmpliament les eleccions amb 26 diputats, seguit de Ciutadans (C’s) amb 8, el PSC amb 5, el PP amb 3, Catalunya Sí Que Es Pot (CSQP)-Podem amb 3 i CUP amb 3 (1). Si col·loquéssim tots els vots independentistes a l’abstenció, aquests resultats es transformarien amb C’s com a destacada primera força i 18 diputats, seguit del PSC amb 12, el PP amb 8, CSQP amb 8 i Unió amb 1. Ni l’abstenció ni el vot nul no computen a l’hora de repartir diputats i el vot en blanc només eleva el llistó per aconseguir-ne un però no n’elimina.

La Via Claver mostra clarament una ruptura amb l’Estat, però impedeix tenir veu al Congrés regalant espai polític als no independentistes, no només durant la campanya sinó també durant la legislatura. L’independentisme no tindria forat dins dels blocs electorals, no aniria als debats i encara tindria menys veu a les entrevistes que els mitjans fan durant la legislatura.

Presentar-se (junts o separats?)

Si l’independentisme opta per presentar-se haurà d’escollir amb quina formula ho fa i qualsevol decisió té els seus elements negatius. Si opta per repetir la formula de JxSi, tal i com defensa CDC i MES, corre el risc de qüestionar el mandat del 27S en cas de no aconseguir majoria d’escons i perdre percentatge de vot.

Aquesta opció, tal i com va passar el 27S, permetria a CDC no respondre de els seves polítiques a Madrid, com el recolzament de la reforma laboral del PP o el veto a refrendar el TIPP, i posaria en dificultats el candidat, com li va passar a Raül Romeva, alhora de respondre a aquestes qüestions. A més, deixa sense matís ideològic a l’independentisme a Madrid i un grup parlamentari format principalment per dues formacions amb trajectòries ben diferents al Congrés.

Presentar-se en diferents candidatures no arrisca el mandat del 27S però resta excepcionalitat al moment polític, posa en risc la unitat amb CDC pel propi debat polític que hi hauria i deixa sense garanties a aquells que recelen que el partit liderat per Artur Mas pugui tenir temptacions de recuperar el peix al cove o buscar una 3a via si van maldades. A més, en un escenari diferent del ‘plebiscitari’, i de quatripolarització PPCsPSOEPodem, les candidatures separades de l’independentisme poden tenir dificultats per fer-se un lloc en l’agenda política. CSQP ja sap el pa que s’hi dóna.

La via civil o escocesa

Una síntesi de les dues vies no exempta de dificultats, seria la proposta que va fer Francesc Ribera ‘Titot’ a twitter: Candidatura Civil Unitària d’escons buits, o la d’ERC. Una idea que pot tenir diferents matisos. Un seria la proposta pura: Guanyar les eleccions i no prendre possessió de l’acta de diputat.

Això permetria a l’independentisme tenir presència mediàtica durant la campanya i, si els va bé, mostrar una imatge impactant de més de 20 escons buits. Per altra banda, però, deixaria sense capacitat de negociació en cas d’una improbable victòria de partits favorables al dret a decidir com Podem o Izquierda Unida (IU).

Un matís podria ser una candidatura civil unitària de l’independentisme, com sospesa ERC,  per només intervenir en temes que afectin directa i explícitament a Catalunya, com fa el nacionalisme escocès a Westminster. Això permetria presència durant la campanya i la legislatura i tenir capacitat de negociació per parlar de sortides al que a Madrid anomenen desafio catalán. En els dos darrers casos, però, es pot posar en qüestió el mandat del 27S en cas que l’independentisme no obtingui els resultats esperats.

Ser o no ser a la batalla del 20D. Aquesta és la QÜESTIÓ.

Entrades relacionades

27S: Força suficient per saltar la valla? (30-09-2015)

(1) Un trasllat només a tall d’exemple i acadèmicament molt qüestionable. Són unes noves eleccions, marc i agenda política molt diferents i no té en compte el fenomen de l’abstenció diferencial (Gent que vota a les espanyoles però no a les catalanes).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s