Independentisme i sobiranisme: La importància del matís

Ada Colau llegeix el manifest contra la judicialització del 9N en una concentració a Barcelona (Foto: ANC)

Ada Colau llegeix el manifest contra la judicialització del 9N en una concentració a Barcelona (Foto: ANC)

Dos mots que no són antònims però tampoc sinònims i que provocant equívocs, els hem convertit en ‘tant se val vermella barretina com barretina vermella’. No és cap endevinalla sinó la confusió entre independentisme i sobiranisme. Dos termes que no volen dir el mateix i que en vistes als resultats del 27S caldrà afinar. En el matís entre ambdues, és on potser hi ha el desllorigador del procés independentista.

És sobiranista tot aquell qui creu que Catalunya és una nació i té dret a decidir per si mateixa sense necessitar cap autorització. Una definició que a priori no el posiciona ni pel Sí ni pel No. Si ho fa per la primera papereta, aquest sobiranista és també independentista però si ho fa per la segona, segueix essent sobiranista malgrat no ser independentista.

El sobiranisme (de moment) no independentista

El 27S ha deixat un escenari en el que l’independentisme és l’indiscutible guanyador de els eleccions però en canvi li falten vots per forçar la secessió. Un atzucac en el qual no és legítim culminar la feina però tampoc anar enrere o no fer res. I és aquí on la diferència de significat entre independentista i sobrianista adquireix gran importància. Si el referèndum és el desllorigador, el secessionisme faria bé d’entendre el matís entre els dos mots.

L’independentisme hiperventilat va posar el crit al cel quan ICV-EUiA va baixar del carro del procés independentista després del 9N sense entendre que els ecosocialistes no hi eren per independentistes sinó per sobiranistes, i que passada aquella data i la pàgina del dret a decidir, ells optaven per no defensar la secessió. Aquest mateix ‘DUIisme’ va intentar caricaturitzar CSQP al costat de PP, PSC i C’s. En una lògica referendària tots 4 comptaven pel No; però en lògica post-plebiscitària el valor dels seus vots no és el mateix.

CSQP i el ‘Colauisme’,  aliats necessaris

Amb bon criteri els infogràfics de l’ANC van separar CSQP i Unió del bloc del No. Per programa la candidatura liderada per Lluís Rabell és sobiranista, ja que aposten per un procés constituent unilateral. També la Barcelona en Comú (BeC) d’Ada Colau forma part d’aquest espai. Ambdós van estar a les concentracions del 9N i inclòs l’alcaldessa de Barcelona va declarar-se’n corresponsable.

Aquest espai és susceptible de convertir-se en independentista tal i com intueix el fet que tant Rabell com Colau votessin Sí Sí el 9N o com va indicar la pròpia batllessa en declaracions als Matins de TV3. Aquest element és molt rellevant perquè és l’espai que decanta el Sí o el No, ja sigui en referèndum acordat o en un procés unilateral.

Independentisme i sobiranisme. Si tant se val barretina vermella com vermella barretina, acabarem per no entendre res i fer judicis sobre política en blanc i negre quan aquesta necessita colors.

Anuncis

3 pensaments a “Independentisme i sobiranisme: La importància del matís

  1. Retroenllaç: #27S i #20D: La lectura sobiranista de Pablo Iglesias | VEU I VOT

  2. Retroenllaç: Els ensarronadors d’opinions, la CUP i les eleccions al març | VEU I VOT

  3. Retroenllaç: El dilema del presoner: Artur Mas President? | VEU I VOT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s