El dilema del presoner: Artur Mas President?

Artur Mas preparant el discurs d'investidura (Foto: Instagram Artur Mas)

Artur Mas preparant el discurs d’investidura (Foto: Instagram Artur Mas)

El temps pels presoners s’acaba. El rellotge marca 2 mesos i el tic tac d’una sorra que s’esgota ressona al Parlament més que el Timbaler del Bruc. L’independentisme pot guanyar la caixa i la faixa o perdre bous i esquelles. El compte enrere ha començat i el dilema és molt gros: Artur Mas ha de ser President?

Societat i independentisme amb accent esquerre

El 27S l’independentisme va guanyar les eleccions però va perdre el plebiscit. En tenir majoria d’escons però no majoria de vots el secessionisme té mandat per avançar tot guanyant sobirania però no per fer la DUI. Li calen més suports que es troben principalment en el sobiranisme d’esquerres no independentista (sectors d’ICV, EUiA i BeC).

Segons el darrer baròmetre del CEO el 50,5% de la societat catalana es situa a l’esquerra de l’espectre polític. Els resultats del 24M (Creixement ERC, CUP i confluències d’esquerres tipus Guanyem) i el ‘viratge’ de CDC a l’esquerra amb JxSí certifiquen l’accent esquerra de l’independentisme.

La primera preocupació de la majoria dels catalans, segons el CEO, són l’atur (55%) i la corrupció (24%).

Independentisme no hegemònic i risc de trencadissa a CUP i CDC

El 27S l’independentisme va guanyar 272.562 vots, la majoria dels quals (209.940) van arribar a través de la CUP. La candidatura de JxSí va entusiasmar els convençuts però no va tenir l’efecte multiplicador que l’havia de portar a la majoria absoluta.

La CUP ha jurat i perjurat en campanya i després de les eleccions que no votaria la investidura d’Artur Mas. L’esquerra independentista té en la coherència política la seva gran arma electoral. Potser esclaus de les seves paraules, si trenca la seva promesa corre el risc de fracturar-se i sobretot de malmetre les relacions amb col·lectius socials en els quals ha aconseguit fer penetrar el discurs independentista (PAH, marea blanca, marea groga).

Si Artur Mas no és President, CDC corre el risc de perdre l’hegemonia que ha tingut particularment des del 9N i de retruc esquerdar-se. El líder convergent cohesiona el partit i ha anat més lluny del que mai cap líder convergent ha fet i amb un vocabulari que el seu món no hi està acostumat (desobediència). La declaració d’inici del procés i el seu annex transpiren llenguatge cupaire pels quatre costats. Sense el líder, potser comença a haver-hi més remor de la que La Vanguardia i les declaracions de Felip Puig insinuen.

Estratègia política

El 27S JxSí necessitava obrir-se més enllà dels partits que en formaven part i per això no van posar Artur Mas de cap de llista. Van entendre que així evitaven que en campanya es discutís una obra de govern que els perjudicava electoralment. És cert que volia fer un plebiscit, però també formar una majoria de govern. Sinó, s’hagués acceptat el model més purament ‘plebiscitari’ que era la llista unitària sense investidura. Passades les eleccions i sense el 50% dels vots, l’independentisme necessita obrir-se més enllà de les seves fronteres. Els arguments pels quals Mas no va liderar la llista de JxSí podrien ser els mateixos pels quals no ha de ser president.

Qui estigui lliure de culpa que llanci la primera perdra. Tant el #PressingCUP com el #PressingMas, com el silenci d’ERC són estratègies polítiques per decantar l’hegemonia política. La gallina dels ous d’or que està en joc amb el procés independentista. El procés inolor, incolor, indolor i neutre ideològicament no existeix.

Memòria i futur

Artur Mas representa el viratge del centre-dreta catalanista cap a l’independentisme, el trencament amb l’oligarquia representada per Unió i el complir el mandat de fer una consulta legal posant urnes el 9N, i per això és lògic que hi hagi veus que reclamin que tingui un paper rellevant en el futur govern; però també és el líder d’un partit esquitxat per la corrupció (Cas Palau, Xavier Crespo, Família Pujol, 3%), el President que ha retallat en sanitat, educació i serveis socials, el mandatari dels ulls buidats pels Mossos i les mentides del Cas Esther Quintana i el lider que va pactar amb Zapatero retallar l’Estatut sorgit del Parlament de Catalunya l’any 2006, i per això també és lògic que hi hagi qui reclami que aquest paper rellevant no sigui el de líder d’una nova etapa que comença.

Dins de JxSí i inclós de CDC hi ha perfils capaços de generar més consens entre els dos grups independentistes i amb els hipotètics nous independentistes, com podria ser Neus Munté. Una persona fora del pinyol Masista, sense lligams amb el passat i provinent del món social. La CUP no tindria arguments per no cedir i votar un president convergent, ERC i els independents seria il·lògic que s’hi oposessin i CDC mantindria la presidència i per tant el lideratge mediàtic del procés independentista.

A la cel·la dels presoners hi ha ambició per l’hegemonia política però la por de perdre el procés que els la pot donar. Amb molts i potser contradictoris arguments damunt la taula els reclusos han de decidir: Ha de ser Artur Mas el President?

Entrades relacionades

Independentisme i sobiranisme: la importància del matís (21-10-2015)

#PressingCUP: Hegemonia i procés (07-10-2015)

27S: Força suficient per saltar la valla? (30-09-2015)

Anuncis

Un pensament a “El dilema del presoner: Artur Mas President?

  1. Retroenllaç: Els ensarronadors d’opinions, la CUP i les eleccions al març | VEU I VOT

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s