#27S i #20D: La lectura sobiranista de Pablo Iglesias

Pablo Iglesias, Xavier Domènech i Ada Colau. (Foto: En Comú Podem)

Pablo Iglesias, Xavier Domènech i Ada Colau. (Foto: En Comú Podem)

Pablo Iglesias ha llegit bé el resultat del 27S. De fet, és l’únic dels quatre líders amb possibilitats reals de tallar el bacallà post 20D que ho ha fet. El Chico de la Coleta ha tret la calculadora i amb una estudiada jugada vol erigir-se com el desllorigador d’un atzucac en el qual l’unionisme ha perdut estrepitosament les eleccions però l’independentisme no les ha guanyat amb prou força com per fer la DUI. La cicatriu del fracàs de CSQP li recorda que l’efecte plató és limitat, que venir a ‘evangelitzar indígenes’ està mal vist i que si vol fer de Catalunya un graner electoral a l’estil del PSOE de González i Zapatero ha d’oferir quelcom amb la força i més credibilitat que l’Apoyaré de ZP. Quelcom capaç de seduir l’independentisme, el colauisme i el votant de plató de televisió. El seu èxit a Catalunya depèn de saber conjugar tot això.Podemos és una maquinaria per arribar al poder i ha anat matisant el seu discurs en funció del què li surt més rentable per guanyar votants. Per exemple, va començar demanant l’impagament del deute i ha acabat proposant-ne una revisió. També ha canviat en la formula electoral. De creure’s prou forts per anar sols arreu, a acceptar, vist l’efecte 24M, coalicions amb grups parlamentaris diferenciats al País Valencià, Galícia i Catalunya. Indrets amb marques molt potents com Compromís, les Marees o Barcelona En Comú; i en el cas de Catalunya amb un ecosistema polític particular influït pel procés independentista.

La garantia del grup parlamentari propi

En aquesta lògica Pablo Iglesias sap que després d’un període de nacionalisme espanyol asfixiant, presentar-se com a ‘amic’ de Catalunya li pot valer un bon grapat de ‘vots útils’. Ja li va passar a Zapatero el 2004 i 2008 contra l’espantall d’Aznar. També sap que les coses han canviat i que ara la retòrica de l’amistat ha d’anar acompanyada de compromisos més creïbles que l’Apoyaré de ZP. De l’independentisme pot aprendre que la il·lusió és el més potent dels motors electorals encara que al darrere no hi hagi un món tan fantàstic com el que es ven; del 27S que hi ha un tipus de votant que busca creure desesperadament en l’unicorni federal i plurinacional i dels resultats electorals que l’Estat Espanyol tal i com el coneixem ha mort a Catalunya però que no hi ha prou força com per esborrar-lo del mapa.

En aquest escenari l’aposta de Pablo Iglesias és compartir marca amb l’única proposta política que ha transcendit amb èxit el debat nacional binari: Barcelona En Comú; per un candidat desacomplexadament sobiranista com Xavier Domènech; i per comprometre’s amb un referèndum d’independència al programa de Podemos i més vehementment en el programa d’En Comú Podem. Tot això amb la ‘garantia’ de configurar un grup parlamentari propi al Congrés.

Pescar en diferents mars

Amb el ‘colauisme’ implicat, la carta del referèndum i un focus mediàtic estatal molt diferent del del 27S, el referent de Pablo Iglesias a Catalunya aspira a pescar en diferents mars: Un, l’abstencionisme diferencial dels barris metropolitans. Dos, aprofitant que la CUP no es presenta, al seu votant més esquerranista. I tres, a l’independentisme que va votar Ada Colau.

Essent ‘amic’ de la Catalunya sobiranista Podemos pot aspirar a convertir el Principat en el seu feu i fer dels seus vots un trampolí per tocar poder. Bo i sabent, és clar, que no tindrà prou força per imposar una consulta i que aquest punt probablement no seria cap línia vermella en una hipotètica negociació per formar govern.

L’assumpció del dret a decidir a l’esquerra espanyola

Si certa esquerra espanyola ha assumit el dret a decidir com a element important i en fa bandera no és perquè el tinguin com a prioritat essencial sinó que és conseqüència de la puixança independentista. La clau de volta de tot plegat és si el procés independentista ha trencat la capacitat de seducció de les propostes que arriben des de Madrid i si ha vacunat a una part important de la societat catalana contra retòriques de l’Estil Apoyaré que es van allargant en el temps. “Nosaltres voldríem fer el referèndum però no tenim prou força per fer-lo i mentrestant negociem altres polítiques ‘prioritàries’.

Entrades relacionades

Independentisme i sobiranisme: La importància del matís (21-10-2015)

27S: Força suficient per saltar la valla? (30-09-2015)

Anuncis

Un pensament a “#27S i #20D: La lectura sobiranista de Pablo Iglesias

  1. Retroenllaç: #27S i #20D: La lectura sobiranista de Pablo Iglesias | @xaviermt

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s