El 155 derrota però no aniquila l’1O

Els comandants independentistes van sortir davant d’unes tropes mobilitzades i amb confiança. Havien derrotat un enemic més poderós amb astúcia i l’havien fet sentir molt vulnerable. Però quan el xoc de cavalleries a camp obert estava a punt de produir-se, els comandants van tenir por i van ordenar la retirada, abjurant de la seva arma més poderosa i atrinxerant-se a una fortalesa que ni era tan gran com semblava ni tenia les muralles tan sòlides com havien fet creure. I renunciant a disputar la victòria van entregar-se a l’enemic o fugir. I ells ho aprofiten des de llavors per arrassar-ho tot.

Bragado, Millo i Veray

Hi han passat mil cops, han vist jugar els seus nens i nenes al pati. Segurament li han comprat pa, fruita o el diari i és probable que li hagin demanat un cafè. S’han creuat les mirades i potser s’han saludat. Però res d’això els va importar el més mínim per enviar turbes encegades d’odi i assedegades de sang a apallissar els seus veïns que l’únic que volien era votar.